Tinc moltes preguntes

A vegades hi han dies en que es fem moltes preguntes. Algunes son absurdes...altres de difícils de respondre i d'altres que no tenen resposta.

Una de les difícils de respondre seria com pot el buenafuente fer un monòleg d'un esdeveniment que no fa ni mitja hora que ha passat. Potser és en directe però com s'ho aprèn? Potser estem enganyats per aquest programa i tot el que veiem ja ha passat hores abans... no se.. és tan difícil.

Una pregunta absurda de fer-se és com pot ser que hi hagi tanta desigualtat? Perquè en alguns llocs tant i en altres tant poc. Perquè la balança de la justícia ja no es mou amb dignitat sinó amb l'empemta dels diners que en aquets moments és el Déu d'aquest planeta ja fa temps contaminat... I una preungta més... podria dir-vos desenes de coses que diuen que fa el rei( i en minúscules perquè no mereix ser cap nom) per nosaltres. Però sincerament, a mi l'únic que m'ha fet ha sigut destijar-me un bon nada( com diuen alguns) i amb prou fienes això. Em faria més il·lusió que ho fes un lloro. I son preguntes abusrdes perquè sol pensant-les ja et surt una resposta: Per què? Per la INJUSTÍCIA.

Les preguntes sense respostes crec jo que som de les que més ens fem. Per què collons existeix l'amor? Per què mons pares van escollir dir-me d'aquesta manera? Que és l'univers? D'on surten tantes llàgrimes d'un dia molt trist? Quina és la sensació de ser feliç? Quan veritablement som feliços?

Senyors/as... aquestes són les millors preguntes, les que mai o quasi mai en trobarem la resposta... Perquè molts cops la resposta no són paraules sinó emocions, moments, records i tot allò que ja sabeu. Bona nit