Avui quan m’han vingut a buscar, tots anàvem pel carrer major. Com feliços, com si ens la sudes la resta del món.
Canta, balla i pregunta l’hora amb un rellotge al canell. Riu, corre, i parla fins arribar a casa.
Un ratet de flamenc cantant no se qué i després algo més tipopaula.
Crec que es una de les poques sensacions en que em puc sentir feliç. Aquell moment en que veus que t’és igual tot, pero quan dic tot és TOT.
M’he baixat el vestit, i que li donin per cul al món.

hoy el cuelo tenia más estrellas de la cuenta.

que raro es todo

Pondremos el mantel tu quedate a mi lado, a comernos el amanecer lo que quieran las manos.
Y de postre un sol maldito que termine de volverme loco. Que ya sabes que la Luna a mi siempre me sabe a poco

Y el futuro dicen que pende de un hilo

IGUALTAT PER TOTHOM!!! PEL RODAMON QUE DORM A LA CANTONADA DEL CARRER, PEL RIC QUE SE'N VA EN UN FERRARI AL TREBALL, PEL SENEGALÈS QUE CADA MATÍ EM DEMANA UN CIGARRO, PER LA COLOMBIANA QUE RENTA HABITACIONS, PER L'INDIO DEL KEBAB I PER MI.

caic

Caic, a poc a poc me'n vaig
la física em captiva
i la gravetat m'inclina als teus peus
Caic, al mateix temps desfaig
els nusos que regiren
aquest fràgil equilibri meu

Res no dura gaire
em moc no sóc d'enlloc
d'aquest país d'aire

Mai, tornaré a viure mai
amb el pes que arrossega
la mentida la rutina el tristengany,
sense final jo caic
el món sencer s'estimba
contra els vidres dels meus dies, caic

M'enfonso dins l'aigua
la corrent em porta a prop
del meu país d'aire

L'impuls d'un instant dibuixa el meu salt
travessa els espais en blanc
Arribes te'n vas la vida es desfà
invisible en el mar dels anys
Canto sense xarxa
salto i sempre caic

Res no dura gaire
em moc no sóc d'enlloc
del vell país d'aire

L'impuls d'un instant dibuixa el meu salt
travessa els espais en blanc
Arribes te'n vas la vida es desfà
invisible en el mar dels anys

Amb l'impuls d'un instant dibuixo el meu cant
travesso els espais en blanc
La vida es desfà, arribes te'n vas
invisible en el mar dels anys

Conversaciones profundas en davinci

Empezamos la mañana cantando : y ya no puedo más. Nia y anna bailando con una coreografía al compás.
Despues vete a da vinci que te necesitan, un fax, fotocopias, llaves... y vuelve a michelangelo. Y entonces estaba ahí... el chico de los aires acondicionados m´ñas guapo que nunca con su mono azul de trabajador.
- Tú andas mucho no???????????? y yo...SIIII SIIIII
Ahora estava la voluda.. y no tiene otra cosa que preguntarme que donde podría comprarse un vikini de tanga. y de repente "nadiesabeporque" aparece el salidisimo viejo de las máquinas recreativas pidiendonos canvio.

Total que la bebé tiene 16 años y no sabe de pornografia oral... xD

paranoias de esas...


Ojuuuuasss!!! `pero que bien que me lo pasooooooooooooooo

Me voy lejos

Me voy, me voy lejos ya me despido
Me voy de la mentira a encontrar mi verdad

Se abre un nuevo sendero. Se va la lluvuia brilla el cielo.
Es mi cariño lo que más quiero... Es mi cariño mi consejero.

Me voy, me voy lejos ya me despido
Me voy por el camino a crecer para andar.

One more time....

En ese nuevo camino. Nuevos y viejos son amigos.
La luna de testigo y el mar
En mi pecho la nostálgia no se irá

Me voy, me voy lejos y vienen conmigo
Me voy en la distancia cerca estarán...

Me vuelvo con lo mío, le debo un tiempo ya perdido.
Me voy a recuperar la risa.
Me voy a quererte sin prisa...

Me voy, me voy lejos es mi destino
Me voy por el camino a encontrar mi verdad

*amparanoia*

Abans d rebre la carta

Abans de rebre la carta, jo ja n'hi havia escrit una altra. Sabeu que???? estic fins als collons de tot allò. Sempre acabo igual i no tornarà a passar.

Aquesta és la carta que vai escriure abans de rebre akella que ma tornat a enfonsar:

Ja són moltes les cartes que t'he escrit, moltes les que no has vist perquè han acabat a la borossa i poques les que has llegit.
Aquesta... compta-la com una més en calaix de les acartes, que mes dona.
Sincerament no sé perque l'escric però ja començo a sentir la distància, la fredor.
Com sempre tu marxes. Com sempre jo em quedo.
I es que encara que no ho sembli, és molt difícil no esperar-te. Ja m'ho vas dir que no sabries que passaria quan tornessis i en certa manera ja ho vaig assumint. Bueno, no es que ho assumeixi, es simplement que vaig entenent el que et passa.
Jo ara intentaré gaudir del instant en el que visc, del segon i cada moment de la meva vida i per suposat...els que em queden al teu costat...perquè no se si són molts o pocs, però no importa.
Divendres intentaré aprofitar, oblidar-me del temps i no pensar en el demà, aprofitant la nit.
En aquesta carta no se que intento explicar-te. Són una pluja de recoprds i sentiments que em venen tots de cop sense cap ordre.
Tu em vas enamorar sense casi bé adonarme'n.
M'has canviat moltes coses, maneres de viure la vida, maneres de observar i sentir, m'has canviat molt. M'has fet tenir dies feliços...tots quells dies que recordo agafan-te de la mà com una nena petita sense despegar-se de la seva joguina preferida.
També m'has donat dies trisots i llocs que cada cop que hi paso hi deixo una llàgrima de rastre, una petjada...
Has sigut i seràs el nen dels meus ulls, quell que em va fer plorar per tonteries.
Has sigut i seràs la persona que va conquerir el meu cos, la boca, la mà i sobretot el cor.
Ara aprofita el viatge(que ho faràs encara que no t'ho digui) explora, aprèn, sent i valora el que realment tens.
Jo seguiré aqui a la meva vida. El dia rere dia pujada als núvols i parlant amb el Sol. Discutinn amb la Lluna si hi haurà un amor millor que el que estic passant ara...
I seguire amb els peus a terra vulguis o no esperant, dues paraules teves que diguin: et seguiré estimant.

T'adoro

PD. cap post data seria suficient per despedirme


Doncs mira com poden canviar les coses. Tot va ser molt bonic, tot preciós. Però estic farta ja de caure'm a terra i tropessar sempre amb la mateixa pedra. No se si me'n sortiré perque han sigut dos anys.
Aquest personatge m'ha donat tot el que llegiu a la carta i molt més... és inimaginable tot. Però també m'ha fet moltissim de mal com la carta que m'ha enviat.
Una carta que no té possible resposta perque ha marxat ben lluny. Es molt cobard dir-me una cosa així per carta. Perque jo ara estic feta una puta merda.

Que quizás fue una noche como otra cualquiero pero para mi fue muy diferente. Hacía días que soñaba con él, con el cantante que cada vez que lo escucho me hace vibrar. Y también hacía días que soñaba con él, el chico que cada vez que lo veo me hace feliz.

Y de repente un día, una noche con un precio de 11€, me encuentro bailando cone el chico que me hace feliz con la música del cantante que me hace vibrar.
Y es que antes siempre era yo la que miraba a los demás y esa noche simplemente... no miré a nadie porque estaba MUY AGUSTO, estaba MUY FELIZ.

Madre mía que noche fue esa... y que noche la anterior.

*******Es más fácil vivir ficción que realidad y es difcíl enfrentarse a la verdad

Nacemos puros en lo más alto pero poco a poco vamos bajando. Vendiendo nuestra alma al diablo a canvio de una eterna condena ******