Milers d’onades a l’oceà
I milers de granets de sorra a la platja
Milers d’estels al cel,
I milers de crits d’esperança.
Milers de paraules que no es diuen,
milers de crits que no es criden.
Milers de mirades que no miren
I milers de records que s’obliden.
Milers de nens que moren
Milers de mares que ploren
Milers de paisos oblidats
Milers de paisos aniquilats
Milers de mars contaminats
Milers d’animals abandonats
Milers de boscos cremats
Milers d’assassins en llibertat.
Milers d’injusticies en l’oblit
Milers de diners sense cap fi
Milers de guerres, milers de saraus
I el més desolador, CAP PAU.
per: Anna
3 comentaris:
Pues sí, habría que cerrar la bocaza a más de uno.
T'estimu!!!!
Milers de petons i milers d'abraçades...
Això és el que ens fa falta
Milers de somnis destruïts...:(
Publica un comentari a l'entrada