La vida pasa y pesa.
El tiempo pasa y el camino no tiene pinta de mejorar. A cada paso que hago hay una pregunta sin respuesta y a mis alrededores todo esta lleno de obras arreglando problemas que nunca se podrán arreglar.
El tiempo pasa y tus palabras pesan.
De qué sirve hablar de sueños, ilusiones y esperanzas cuando sabes que lo que más quieres nunca va a estar a tu lado por mucho que tu quieras, por mucho que llores, que supliques y que grites.
Pero la vida no se acaba detrás de dos ojos ni de unas carícias.
Me han enseñado que los recuerdos se pueden renovar e incluso aceptarlos y recordarlos sin melancolía ni dolor.
Todo, todo, todo lo que escribo no lo digo yo... sinó algo que me impulsa a decir estas putas tonterías.
Porque te quiero, y lo digo con letra pequeña
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Tens tota la raó, els records també es modifiquen, i allò que un cop vas sentir que era insuportable, amb el temps, ho recordes menys greu...
El temps juga una mala passada, tant per bo (i fer-te oblidar moments tristos), com per dolent (quan et fa oblidar moments bonics).
Però tu no has de viure dels records, anna, que ja veus que no són gaire fiables i els modifiquem al nostre gust.
I vull veure't somriure ja, joder. I que la teva boca no amagui el nom que ja ni tan germana ni jo volem tornar a escoltar. Perquè nombrant-lo, modifiques el seu record. I no has de viure d'ells, recordes?
Una abraçada gegantina.
El amor es una putisima mierda..
"por mucho que tu quieras, por mucho que llores, que supliques y que grites"
Potser no es tracta d’això renoi!
Al meu entendre el final de la relació si que va ser una putada, no sabia portar-ho i vaig decidir fer-ho de la manera més freda possible perquè m’odiessis potser, per poder-te crear una "crosta" a la ferida, encara que em sapigués greu
Es veu que amb això tampoc ho vaig encertar...
Hi ha coses que potser més val la pena acceptar, una relació és cosa de dos i les coses havien canviat molt, potser era jo el que havia canviat molt, potser no vaig saber parlar mai amb tu.
Realment vaig creure que allunyar-me de tu t’ajudaria a refer el teu camí, i durant molt temps vaig pensar que ho estaves fent fins el dia que vaig llegir tot això.
No val la pena amargar-se per persones dèspotes i egoistes com jo, en serio, no val la pena.
Et poden pesar els records dolents barrejats amb els bons, però el que no has de fer es evitar tornar a crear-ne de nous de records, la vida continua, “la vida pasa i pesa”, i intentar ser feliç no es cap pecat.
Sigues feliç Anna perquè de força a tu t’en sobra i ho saps, encara que t’ho vulguis negar.
Anna, soc la laia i no se com va aixo dels blocs. nomes te vull dir q t deixis de poesies, i de parides, que la vida no es una poesia, es la vida real, i t'intentis allunyar sempre de la gent que no es transparent. La gent que t'estima t'anirà sempre amb la veritat per devant, ok? pos res un peto tati.
laia
Estic fins la polla de que la gent vagi dient les coses per les espatlles, ok? a veure si tots som tant valents com diem ser.
Laia Otal Lara
Sento si t'ha ofès alguns dels comentaris d'algunes de les persones que em comenten. Potser si que s'ekivoquen al descriure't ja que no et coneixen bé, però ho fan per ajudar-me.
Saps que? jo no evito fer records noous, es més, des de que va passar tot això ja en tinc uns quants alguns dolents i d'altres bons.
En aquet petit racó de la xarxa jo intento explicar com em sento i com podràs haver vist hi han cops que he estat molt molt malament però d'altres he estat bé i contenta.
Jo no et culpo de res, i em fas sentir malament quan dius que ets el dolent de la pelicula i que ets egoista i no se que més... no diguis coses que no són perque jo accepto que les coses no es poden forçar i si s'havia dacabar doncs s'acaba.
Però saps que passa? que hi han cops en que no es pot evitar passar-ho malament perquè hi han coses que desitjes molt i es molt dur saber que no les tornaras a trobar i si...he estimat, plorat, suplicat i cridat i de res a servit.
Però jo ara, per molta ràbia que em faci m'alegro que la persona que he estimat i estimo tant estigui bé i feliç encara que sigui amb una altra persona vale???
Em costa, em costa molt però ho vaig acceptant amb el temps i pegant-me de fornt amb la realitat.
Tens sort de que per tu les coses hagin sigut tant fàcils.
P.D. Em sembla que sempre vam saber parlar de tot i dee totes les formes, no se perque dius ara que mai has sapigut parlar amb mi.
En fí, esperu que no t'hagi molestat tots akets escrits on l'únic que intento es defogar-me i desfer-me d'una cosa que em costa molt superar ok?
peto
No estic pas enfadat... tot i que si que em molesten alguns comentaris que inevitablement no puc evitar.
Pero vaja, suposo que mel's vaig guanyar a pols també.
Entenc que aquí et desfoguis, i crec que va be que ho facis... potser també el meu error va ser llegirm-ho tot d'un sol tiron, no amb el pas dels dies...
disfruta de les festes!
peto d vaca!
Es muy doloroso perder a alguien, y mas, superarlo. Lo único que tienes que hacer es olvidar, y olvidar, y olvidar... Concentrate en ser feliz y vivir de otras cosas que no sean el pasado, solo recuerda los momentos felices que te hizo vivir, los que nos contabas cada dia, y enorgullecete de lo que paso. Sobretodo, no dejes de quererle porque al fin y al cabo lo hiciste hace mucho tiempo (y lo sigues haciendo. Ahora deja pasar esa etapa de tu vida!!!!
Y diviertete con tus AMGIGAAAAS!!!
Un besitooooo
T'estimu molt!!
Publica un comentari a l'entrada