Avui quan m’han vingut a buscar, tots anàvem pel carrer major. Com feliços, com si ens la sudes la resta del món.
Canta, balla i pregunta l’hora amb un rellotge al canell. Riu, corre, i parla fins arribar a casa.
Un ratet de flamenc cantant no se qué i després algo més tipopaula.
Crec que es una de les poques sensacions en que em puc sentir feliç. Aquell moment en que veus que t’és igual tot, pero quan dic tot és TOT.
M’he baixat el vestit, i que li donin per cul al món.

hoy el cuelo tenia más estrellas de la cuenta.